CRÒNICA Soldier - Stain of Madness - Kill the Krait - Wasted Militia

Sala NouTM - Sant Adrià del Besòs - 11/06/2016

Sant Adrià estava en calma, el sol encara lluïa i la gent que caminava pel carrer no podia imaginar-se el caos que estava a punt d'alliberar-se en una petita sala molt aprop d'on passejaven.

Es van apagar les llums, una cavalleria de plom arrancava la vetllada. Eren els joveníssims Wasted Militia amb la seva barreja de thrash/stoner i el public va començar a ballar, teníem ganes de fer-ho, i els Wasted ens ho posaven fàcil. Ritmes contundents i plens d'energia que et feien oblidar que aquests xavals tot just porten un any com agrupació. Van demostrar que a dalt de l'escenari tenen molt a dir.

Els canvis entre grups van ser molt àgils durant tota la nit.

Era el torn de Kill the Krait i amb això vull dir que era el torn del heavy metal, aquell heavy amb qui mes qui menys tots hem començat i s'ha guanyat, ens agradi l'estil que ens agradi, un lloc al nostre cor. L'ambient vibrava, les notes lluïen com espurnes i l'habilitat vocal del seu cantant va repassar tants registres com riffs anaven sortint de les guitarres dels seus companys, temes contundents, arrossegats, furiosos, ràpids, capaços de fer amb l'estil el que volen i ho van clavar amb versions d Motorhead i Rainbow que van ser corejadíssimes pel public. Deixeu-vos les tonteries a casa i aneu a veure'ls.

Stain of Madness van sortir amb l'artilleria i les seves lletres de destrucció i exsanguinació. Que què va passar? Les seves esmoladíssimes guitarres van provocar lesions cervicals i contusions per tot el cos a gran part dels assistents i és que des de bon principi es van anar formant mosh rere mosh que al acabar, no sabíem on coi estàvem, només que volíem més i més d'allò que ens entrava per les orelles i ens cristal•litzava el cervell. Van deixar entreveure nou material que de ben segur inclouran al nou LP que es disposaran a gravar d’aquí poquet. Ho van donar tot, el public també.

Per acabar, els veterans de la nit, els asturians Soldier, tècnica brutalitat i electricitat per cada porus de la pell. Va ser un recital de lletres plenes d' enuig i crítica social al ritme d'un southern/thrash molt depurat. Segueixen presentant el seu darrer àlbum The Great Western Oligarchy, produït l'any 2015, un dels àlbums de metall nacional més ben valorat de l'any passat. Els seus integrants no van parar en cap moment, els horaris començaven a apretar i ens ho van fer saber en un exaustivíssim bolo sense aturades, les cançons anaven caient una rere l'altre, sense descans, fent agitar els caps dels assistents sense control, van encendre les llums i ells seguien tocant, el public seguia agitant el seu cos i no volien que allò acabes. Finalment van haver de deixar l'escenari entre aplaudiments i ovacions d'un public al que havien espremut i se sentia agraït per la manera de fer dels asturians.

Una bona nit de metall pel record.