Death Field - Molins de Rei - 02/07/2016
Aquest dissabte va tenir lloc el festival més brutal i extrem
de tot Catalunya. Un any més, i ja en són dotze els que porten a l'esquena els
de Metal Defenders. Aquest any venia carregat de Grind per als amants de la tralla més crua i salvatge.
Era la primera vegada que hi
anava, Molins de Rei, un carrer disposat per l'esdeveniment, paradetes amb merch dels grups i alguna associació amb material del
bo, una barra de menjar i begudes molt ben assortida (amb menjar for vegan people included) i un
escenari que aniria empetitint a mesura que les excel·lents actuacions s'anaven
esdevenint.
Himura arrancava amb un sol de justícia, tot i que
encara faltava molta gent per arribar van saber connectar amb els que ja
ocupaven la part frontal de la pista. Una pedrada als sentits aquests
aragonesos. Una actuació que no va disminuir el nivell d'intensitat en cap
moment i va carregar d'energia als assistents per al que se'ls hi venia a
sobre. Una manera atronadora de començar la tarda.
El cel es va obrir i de la falla estel·lar van sorgir uns Thirteen Bleed Promises que ens van abduir a tots des de la primera
cançó. Aliens, naus espacials,
mort, odes a l'infinit i brutalitat, molta brutalitat. Encadenaven
els temes, la gent començava a escalfar el cos a base de mosh pits i les orelles dels més sensibles començaven
a sagnar amb un deathcore super tecnic i
ràpid, tant ràpid com per acabar la carrera Kessel en menys de 12 parsecs. Sabia qui eren, els
havia sentit a casa centenars de cops, el directe em va encantar, la claven,
tenen un futur molt prometedor, en aquest univers i tots els que visitin.
Legacy of Brutality, els guanyadors del Wacken Metal Battle d'aquest any, sona death metal, sona a
violència, sona a ràbia mantinguda, sona de muerte! Una merescuda primera plaça que van deixar clar que
mereixien. Deu anys de pic i pala perfilant veus, guitarres i bateria, una
posada en escena molt contundent amb un ritme frenètic, la mort, els cadàvers
ressuscitats i la violència es van apoderar de l'escenari de la mà dels
asturians. Vaig sacsejar el cap de valent, molta sort a Alemanya.
Era l'hora del black metal. Empty acomiadava
al Sol amb la seva música pesada que de mica en mica s'anava escolant dins les
ànimes dels assistents que els feien sacsejar el cos amb uns espasmes lents
però compassats, intercalant rifs voraços
i una melancòlica veu de lletres punyents i desoladores. Veterans del black nacional sense res a envejar a les bandes
noruegues, amb una posada en escena cuidada. Una llastima que el Sol encara
il·luminés l'escenari, el gel sec i les llums haguessin fet l'actuació
mortalment rodona.
Centinex, per mi, la gran sorpresa de la nit, no sabia qui
eren, només se que amb prou feines vaig poder fer fotos, quina
barbaritat, quina força. Suecs, banda reformada al gener del 2014 amb una
trajectòria que es remunta més de vint anys enrere. Liderats pel baixista
Martin Schulman rodejat de bons amics i grans professionals. Van
donar entrada a la nit descarregant Death Metal sobre el públic que no va trigar a tornar-se
boig, una consecució de cercles de destrucció a la pista de ball i de lesions
cervicals reflectien les ganes que aquests monstres dipositaven sobre
l'escenari.
El torn de Schammasch, black metal, i aquesta
vegada si, sense astre rei. El fum, els focus i la indumentària ens van
transportar a tots al mausoleu del metall, una veu reverberant sortia de
l'escenari defensada per unes esmolades guitarres que feien el que
volien amb els assistents, canviant de registres i velocitats amb molta
tècnica. Una delícia per als més fans del gènere. Tot s'ha de dir, la manca de
tralla va permetre al públic un petit recés abans d'afrontar la recta final del
festival, la qual cosa és d'agrair després de 6 hores de concerts pràcticament
sense interrupcions ni llargues esperes entre grup i grup.
Sona una intro amb sintetitzador, una veu metàl·lica anuncia la
catàstrofe. Són els Wormed. Ells si que saben que es fan. Amb gairebé 20 anys
d'experiència des de Madrid porten arreu del món el seu brutal i super tècnic death metal. La ciència ficció més
radical feta música, astronomia, cyborgs, física
quàntica... una gran palla mental executada amb magistralitat, un bombo més ràpid que el Col·lisionador d'Hadrons,
guitarres atòmiques que entre la devastació que creaven es coordinaven per
generar el més absolut silenci que la veu de J.L. s'encarregava d'aniquilar amb
una veu sortida del mateix infern.
Arribava el punt àlgid de la vetllada. Haemorrhage sortien de quiròfan amb les bates plenes
de sang disposats a operar a tot el personal. Un demencial Fernando capitanejant uns infermers psicòpates van contagiar a tothom d'un virus caníbal que,
literalment va fer embogir a tothom, el mosh ocupava tot l'ample de la pista, les envestides
del públic van fer saltar pels aires les tanques de contenció, la gent
s'enfilava als altaveus per llençar-se de cap a la multitud. Els madrilenys
feien la seva a tota pastilla provocant contusions i dislocacions entre el
públic que ho acceptava amb una cara de felicitat sense precedents. Tombes
assaltades, mutilació de cadàvers, infeccions, sang, sang i més sang, tot un
repertori de gore interpretat amb una increïble posada en escena. Jo? Vaig
gaudir com un nan. Sincerament, feia moltíssim que no m'ho passava tan
brutalment bé amb un espectacle d'aquestes característiques. Simplement
acollonant.
Demonical ens va oferir un gran show de death, format per tres dels integrants de Centinex van demostrar tenir encara energia de sobres,
vam poder comprovar la versatilitat d'en "Widda", guitarrista de Centinex i gran vocalista a Demonical, la gent encara tenia corda per ballar tot i que ja
havia marxat una bona part dels assistents. Una demostració de death metal clàssic plena de solos de guitarra de bateries pesades i
ràpides.
Avgrunn van tocar per als valents, sense cap mirament,
els de Barcelona van envestir des del primer tema amb tralla crua a màximes
revolucions, seria l'última vegada que ressonarien a Molins les músiques del
diable que van sacsejar a més de mil persones al llarg de tot el dia. Sense venir-se avall en cap moment van completar l'última
actuació mantenint el gran nivell vist durant la jornada. Van extreure l'últim
alè dels que quedaven en peus i van ser ovacionats com cal després de
servir-nos com cal una ració doble de death ben cru
i ben distorsionat.
Jo personalment repetiré si tinc l'ocasió, una organització de puta mare,
un so brutal, bandes de gran nivell, un lloc de puta mare, durant unes hores
una part de Molins de Rei va ser nostra. Una experiència 100% recomanable, tinc
ganes de saber que ens reserven per l'any que ve.
Moltes gràcies a Metal Defenders per organitzar aquest revol.