Death Field - Molins de Rei - 02/07/2016
Aquest dissabte va tenir lloc el festival més brutal i extrem de tot Catalunya. Un any més, i ja en són dotze els que porten a l'esquena els de Metal Defenders. Aquest any venia carregat de Grind per als amants de la tralla més crua i salvatge.
Era la primera vegada que hi anava, Molins de Rei, un carrer disposat per l'esdeveniment, paradetes amb merch dels grups i alguna associació amb material del bo, una barra de menjar i begudes molt ben assortida (amb menjar for vegan people included) i un escenari que aniria empetitint a mesura que les excel·lents actuacions s'anaven esdevenint.
Himura arrancava amb un sol de justícia, tot i que encara faltava molta gent per arribar van saber connectar amb els que ja ocupaven la part frontal de la pista. Una pedrada als sentits aquests aragonesos. Una actuació que no va disminuir el nivell d'intensitat en cap moment i va carregar d'energia als assistents per al que se'ls hi venia a sobre. Una manera atronadora de començar la tarda.
El cel es va obrir i de la falla estel·lar van sorgir uns Thirteen Bleed Promises que ens van abduir a tots des de la primera cançó. Aliens, naus espacials, mort, odes a l'infinit i brutalitat, molta brutalitat. Encadenaven els temes, la gent començava a escalfar el cos a base de mosh pits i les orelles dels més sensibles començaven a sagnar amb un deathcore super tecnic i ràpid, tant ràpid com per acabar la carrera Kessel en menys de 12 parsecs. Sabia qui eren, els havia sentit a casa centenars de cops, el directe em va encantar, la claven, tenen un futur molt prometedor, en aquest univers i tots els que visitin.
Legacy of Brutality, els guanyadors del Wacken Metal Battle d'aquest any, sona death metal, sona a violència, sona a ràbia mantinguda, sona de muerte! Una merescuda primera plaça que van deixar clar que mereixien. Deu anys de pic i pala perfilant veus, guitarres i bateria, una posada en escena molt contundent amb un ritme frenètic, la mort, els cadàvers ressuscitats i la violència es van apoderar de l'escenari de la mà dels asturians. Vaig sacsejar el cap de valent, molta sort a Alemanya.
Era l'hora del black metal. Empty acomiadava al Sol amb la seva música pesada que de mica en mica s'anava escolant dins les ànimes dels assistents que els feien sacsejar el cos amb uns espasmes lents però compassats, intercalant rifs voraços i una melancòlica veu de lletres punyents i desoladores. Veterans del black nacional sense res a envejar a les bandes noruegues, amb una posada en escena cuidada. Una llastima que el Sol encara il·luminés l'escenari, el gel sec i les llums haguessin fet l'actuació mortalment rodona.
Centinex, per mi, la gran sorpresa de la nit, no sabia qui eren, només se que amb prou feines vaig poder fer fotos, quina barbaritat, quina força. Suecs, banda reformada al gener del 2014 amb una trajectòria que es remunta més de vint anys enrere. Liderats pel baixista Martin Schulman rodejat de bons amics i grans professionals. Van donar entrada a la nit descarregant Death Metal sobre el públic que no va trigar a tornar-se boig, una consecució de cercles de destrucció a la pista de ball i de lesions cervicals reflectien les ganes que aquests monstres dipositaven sobre l'escenari.
El torn de Schammasch, black metal, i aquesta vegada si, sense astre rei. El fum, els focus i la indumentària ens van transportar a tots al mausoleu del metall, una veu reverberant sortia de l'escenari defensada per unes esmolades guitarres que feien el que volien amb els assistents, canviant de registres i velocitats amb molta tècnica. Una delícia per als més fans del gènere. Tot s'ha de dir, la manca de tralla va permetre al públic un petit recés abans d'afrontar la recta final del festival, la qual cosa és d'agrair després de 6 hores de concerts pràcticament sense interrupcions ni llargues esperes entre grup i grup.
Sona una intro amb sintetitzador, una veu metàl·lica anuncia la catàstrofe. Són els Wormed. Ells si que saben que es fan. Amb gairebé 20 anys d'experiència des de Madrid porten arreu del món el seu brutal i super tècnic death metal. La ciència ficció més radical feta música, astronomia, cyborgs, física quàntica... una gran palla mental executada amb magistralitat, un bombo més ràpid que el Col·lisionador d'Hadrons, guitarres atòmiques que entre la devastació que creaven es coordinaven per generar el més absolut silenci que la veu de J.L. s'encarregava d'aniquilar amb una veu sortida del mateix infern.
Arribava el punt àlgid de la vetllada. Haemorrhage sortien de quiròfan amb les bates plenes de sang disposats a operar a tot el personal. Un demencial Fernando capitanejant uns infermers psicòpates van contagiar a tothom d'un virus caníbal que, literalment va fer embogir a tothom, el mosh ocupava tot l'ample de la pista, les envestides del públic van fer saltar pels aires les tanques de contenció, la gent s'enfilava als altaveus per llençar-se de cap a la multitud. Els madrilenys feien la seva a tota pastilla provocant contusions i dislocacions entre el públic que ho acceptava amb una cara de felicitat sense precedents. Tombes assaltades, mutilació de cadàvers, infeccions, sang, sang i més sang, tot un repertori de gore interpretat amb una increïble posada en escena. Jo? Vaig gaudir com un nan. Sincerament, feia moltíssim que no m'ho passava tan brutalment bé amb un espectacle d'aquestes característiques. Simplement acollonant.
Demonical ens va oferir un gran show de death, format per tres dels integrants de Centinex van demostrar tenir encara energia de sobres, vam poder comprovar la versatilitat d'en "Widda", guitarrista de Centinex i gran vocalista a Demonical, la gent encara tenia corda per ballar tot i que ja havia marxat una bona part dels assistents. Una demostració de death metal clàssic plena de solos de guitarra de bateries pesades i ràpides.
Avgrunn van tocar per als valents, sense cap mirament, els de Barcelona van envestir des del primer tema amb tralla crua a màximes revolucions, seria l'última vegada que ressonarien a Molins les músiques del diable que van sacsejar a més de mil persones al llarg de tot el dia. Sense venir-se avall en cap moment van completar l'última actuació mantenint el gran nivell vist durant la jornada. Van extreure l'últim alè dels que quedaven en peus i van ser ovacionats com cal després de servir-nos com cal una ració doble de death ben cru i ben distorsionat.
Jo personalment repetiré si tinc l'ocasió, una organització de puta mare, un so brutal, bandes de gran nivell, un lloc de puta mare, durant unes hores una part de Molins de Rei va ser nostra. Una experiència 100% recomanable, tinc ganes de saber que ens reserven per l'any que ve.
Moltes gràcies a Metal Defenders per organitzar aquest revol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario