WIS(H)KEY - Entrevista 07/2016

Avui us presento l'entrevista que vaig tenir l'oportunitat de fer als catalans WIS(H)KEY, uns benparits que porten anys en això del metall, que conec des de fa temps i que sempre m'ha agradat això que fan. La cita va tenir lloc al festival de CanMercader, ara fa uns dies ja, aquest mateix juliol. Malauradament, el grup abaixa el teló aquest 30 de juliol a l'Esplurock, a Esplugues de Llobregat amb Gigatron amb qui ja han tocat en alguna altra ocasió.

És una notícia molt trista per mi com a fan de la vostra música això de què hàgiu decidit aturar l'activitat (de moment espero) com a banda. Però per qui no us conegui, Wis(h)key són Ori (veu) Marcos (bateria) Charco (baix) i Ruben i Isma (guitarres), a què sona el que feu? Ens vam conèixer d'estar a altres bandes i compartir escenari, portàvem molt temps tocant metall amb bandes de metall com Phragma, Shockcode o Nythro, llavors l'Ori i el Jose van començar el projecte de Wis(h)key gravant uns temes que serien el primer disc. Un disc molt rockero amb algun toc de stoner, llavors va ser quan es va incorporar la resta del grup per formar la banda i poder fer concerts i coses noves. De mica en mica vam anar endurint l'estil fins a portar la música a un terreny més thrashero i decantar la balança del rock al metall.

Cançons plenes de brutalitat i mala òstia, que us inspira? De què parlen? El pes d'això recau sobre el poeta de la banda que és l'Ori, els temes parlen de models russes (tots riuen) no, no. El segon disc (Manifesto of new Standards) te molts dobles sentits, metàfores i encobertament tracta la realitat social que hem viscut i estem vivint amb la crisi però sense fer lletres punkis. El tema insígnia del disc seria Useless Days llavors... Sí! Parla de com es tracten les persones avui dia, com si fossin "de usar y tirar". L'últim EP (Violent Chapter) parla de l'Edat Mitjana, la pesta bubònica... Cada disc agafa la inspiració del moment i no segueix ben bé un fil conductor ni tenen una temàtica definida.

A principis d'any traieu un tema, Mad Dog. Forma part d'alguna cosa més o com vau decidir treure'l en aquest moment? Mad Dog bàsicament és un riff que tenia un tema del primer disc que molava molt però com tot plegat era molt rock'n'roll va passar desapercebut i un dia l'Ori li va donar el rampell i va dir que estaria bé agafar aquest riff i transformar-lo, fent que sonés més com la música que estàvem fent aquests últims anys com a Wis(h)key, més´thrasher, més com sonem en directe. Tenia una estructura molt senzilla que no ens va costar adaptar i un cop acabat, teníem un tema curt i directe acollonant per interpretar en viu. No teníem pensat gravar cap altre disc i teníem alguns temes al tinter vam decidir gravar i penjar-ho a les xarxes socials. Com tenim estudi no quedem limitats a l'hora de gravar i és un tema que es troba al nostre setlist quan toquem en directe, el vam gravar per deixar reflectida la feina, també vam fer videoclip, així donàvem una mica de moviment i visibilitat a la banda i qui volgués s'ho podria baixar, mirar el vídeo, descarregar el disc, el que sigui.

Què en penseu de les xarxes socials com Facebook, Twitter, Bandcamp... Hi ha molta trampa a les xarxes socials, en el moment en què t'ofereixen pagar per tenir visibilitat comporta tenir visites i likes que són falsos, acabes amb cinc mil likes de Corea que no han escoltat cap tema teu i no li donen sortida a la teva música, no en parlen, no recomanen, no compren cap disc. I el Bandcamp és una eina que està molt bé, una plataforma per la música on pots personalitzar la pagina al teu gust, penjar-hi la teva música o escoltar la dels altres, pots posar-hi preu i gestionar les vendes des de la pàgina però avui en dia... Tal com està internet, piratejar-ho tot es molt senzill, poses el link a un programa i tens discografies senceres amb un click, així que creiem que com a exposició està molt bé però no creiem que funcioni com a negoci. Tot acaba sent una eina de promoció però que, al estar tot tan copat, el repte està en què et trobin entre tant soroll. Ara! Preferim això al que hi havia abans on només els grups de discogràfiques tenien repercussió, les xarxes han donat molta visibilitat a gent que no hauria tingut l'oportunitat de fer arribar la seva música als altres. De fet, nosaltres quan vam començar, aquí no ens fotien ni puto cas, però rebíem molts missatges dels EE.UU. de gent i emissores per fer-nos entrevistes o punxar el nostre primer disc a la radio, ens van oferir també fer algun concert però, per temes de disponibilitat i rendibilitat no va ser possible, però bueno, això és algo impensable fa uns anys on només et sentien tocar a la teva ciutat o només et coneixien els teus 4 col·legues. Us han ofert tocar fora alguna altra vegada? Si, fa uns dos anys ens van dir de tocar a Noruega a un festival però passa el mateix que amb els EE.UU., no ho pots conciliar amb la vida laboral, valores el que paguen amb les despeses, desplaçament, allotjament i veus que no pots fer-ho, tenim família, una edat... (riuen).

Què teniu pensat fer un cop acabada l'aventura de Wis(h)key, teniu algun projecte nou o alguna cosa que ens pugueu avançar? Doncs el Marcos i l'Ori estan arrancant un nou projecte que es diu Keloidrop, d'estil grunge, molt norantero que per cert, tenim coses pujades al Bandcamp. Estem començant els assajos i ja veurem com tira endavant i el Charco també te alguna coseta entre mans, encara està per veure però la intenció és continuar fent música.

Aquí acaba l'entrevista, aquí acaba Wis(h)key. No puc fer altra cosa que agrair-vos que decidíssiu emprendre aquest viatge deixant-nos tants bons concerts, tan bons records i un pilot de temes per rebentar les finestres de casa i del cotxe allà on vagi. A estat un plaer com sempre. Ens veiem a Esplugues per gaudir de l'ultim concert.